Hans·Werner Sinn, president de !'Institut d'Estudis Economics alemany (IFO)

Hans-Werner Sinn (1948) no és només l'economista més mediàtic d'Alemanya. També és un dels més influents, en qualitat de president de l'IFO, l'Institut d'Estudis Econòmics.

Des de la seva seu a Munic, la visió de la crisi de l'euro és molt diferent de la que en tenen en altres latituds. Sinn es diverteix estremint la seva audiència, i aquesta setmana ho va aconseguir fins i tot davant un auditori tan ben informat com el que dilluns es va citar a la seu del think tank CEPS (Center for European Policy Studies) a Brussel·les per escoltar els seus punts de vista sobre la crisi. "A la zona euro no li queden solucions fàcils. 0 et jugues l'estabilitat del sud a través de programes d'austeritat, o augmentes la inflació a Alemanya -cosa que els fa posar molt nerviosos- o acceptes que alguns paisos surtin de l'euro. No hi ha més opcions", va disparar Sinn, armat de quadres econòmics impactants, amb la cruesa retòrica que el caracteritza i que l'ha convertit en una referència per als alemanys.

L'analisi que fa de la crisi es prou sabuda. Alemanya, lluny de ser el país més beneficiat per la crisi, n'ha estat una de les víctimes, a causa la fugida de fluxos del crèdit privat cap a la perifèria europea (que no vol veure repetits sota cap concepte) i pel cost de mantenir-la vigent amb plans de rescat, un dopatge que, diu, "és l'antítesi de l'austeritat".

Sinn, que ha denunciat als tribunals, sense èxit, el fons de rescat europeu, advoca per una reestructuració radical del deute, a costa dels creditors i no dels contribuents. Amb tot, l'operació podria ser massa costosa per a alguns paisos. Pels lligams entre el deute privat i el deute sobirà i perquè, a parer seu, la fractura de competitivitat que els separa del nucli dur europeu és massa grossa, impossible de resoldre a base de retallades salarials i deflació.

En aquest cas, alguns paisos haurien d'abandonar la unió monetària, si més no temporalment, planteja Sinn, que aquesta setmana va conversar amb La Vanguardia a Brussel·les.

Espanya és entre els paisos que, a parer seu, hauran d'abandonar la zona euro?

No, Espanya no hi és. Espanya podrà continuar a dins. Les exportacions s'estan comportant bé. Veig moltes coses positives, a Espanya, ara mateix.

L'ajust està sent molt dolorós per a la societat.

Hi ha limits en l'ajust que es pot assolir exclusivament per mitjà de programes d'austeritat. Si vas massa lluny ajustant el sector públic portes les empreses a la fallida. Bàsicament, l'unica possibilitat és que tots aquests paisos passin diversos anys en deflació.

... Que, com vostè deia, a diferència de la inflació, que és fàcil, és molt dolorosa.

Sí que ho és. La qüestió és que no sabem si l'euro tirarà endavant o no. Jo tendeixo a ser optimista. Tracaria una línia entre Espanya i Portugal i Grècia. El nivell de consum public i privat d'aquests paisos superen el seu PIB. L'única dificultat amb Espanya és l'enorme deute exterior que té. És de més d'un bilió d'euros, més que el deute de tots els paisos en crisi junts. Aquest és el gran problema d'Espanya. Per sort, té més competitivitat.

Espanya necessita un quitament, un alleujament del deute?

Jo vaig diria que sí. En general, hi hauria d'haver amplis quitaments bancaris per ajudar els deutors. Els creditors han de renunciar a alguns pagaments, no hi ha cap altra possibilitat, perquè el deute és massa alt perquè es pugui pagar. I, en lloc d'anar fallida per fallida, l'ideal seria arribar a un acord general europeu, una conferència per establir aquests quitaments. Seria una manera d'ajudar alguns paisos a continuar dins de l'euro. ( ... ) De vegades, fora del meu pais, els meus punts de vista es presenten de manera distorsionada, extremista. Quan dic, per exemple, que Grècia no ho aconseguirà, que no pot continuar dins de la zona euro, es presenta com una cosa negativa. Però, segons la meva opinió, el que està destruint la societat grega és l'estratègia actual, perquè es molt nociva per a la societat, i aquest és un argument ben diferent.

La vida de Grècia fora de l'euro tampoc no seria fàcil.

No hi ha res exempt de dolor. Però penso que una sortida ràpida de Grècia de l'eurozona és la solució menys dolorosa. Ha vist el gràfic sobre l'explosió de l'atur a Grècia? És gairebé vertical... El pais està explotant. Si mantenim Grècia dins de l'euro portarem el pais a una guerra civil.

Per a la resta de paisos la sortir-ne tindria riscos.

Per què?

Perquè l'euro és una unió monetaria moltjove, i si un país l'abandona els mercats dubtaran de si cobraran els deutes i es preguntaran qui serà el següent a continuar pel mateix camí

Esclar, però és que seria útil que sortis més d'un país. No seria un problema, al contrari, sinó un avantatge ... Cada país ha de decidir pel seu compte si vol continuar dins de l'euro. I, en cas que la resposta sigui no, l'eurozona té una responsabilitat d'ajudar aquest país amb ajuts a !es importacions, rescats bancaris que permetin que l'operació es faci suaument i controlada, i no el desastre que es diu que seria. Si dius que (la sortida d'un país de l'euro) serà un desastre i no fas res per prepararte, llavors si serà un desastre. Però és possible fer-ho de manera ordenada perquè sigui en benefici del pais. Crec que els mercats financers i algunes families riques estan sacrificant Ia seva població i la fan servir de boc expiatori per continuar dins de l'euro, malgrat l'atur massiu que suposa.

Tot perquè alguns volen estar segurs que, quan madurin els seus bons de deute sobirà, recuperaran els diners.